Quan una parella amb fills se separa, solen sorgir molts problemes entre la custòdia dels fills i la pàtria potestat. Ambdós temes són molt delicats perquè fan referència a la necessitat de mantenir les relacions amb els seus pares de manera sana i equilibrada.
De la mateixa manera, és molt comú que les persones es confonguin o no coneguin la diferència entre custòdia i pàtria potestat. En aquest article t’explicarem totes les diferències que existeixen entre ambdós conceptes:
Definició de pàtria potestat
La pàtria potestat són tots els drets i deures dels pares en relació amb els seus fills menors d’edat i els fills no emancipats per assegurar el sosteniment i educació dels fills. És una funció inexcusable i irrenunciable en el marc de l’interès general de la família, que s’exerceix en interès dels fills per al seu ple desenvolupament.
De fet, es fa molt èmfasi en els nens i en les responsabilitats que tenen els pares. Com indica l’article 236-1 Codi Civil Català, els progenitors, per complir les responsabilitats parentals, tenen la potestat respecte als fills menors no emancipats. La potestat parental pot estendre’s als fills majors d’edat incapacitats prorrogant-la o rehabilitant-la.
És possible exercir la potestat parental per un dels progenitors?
Aquesta responsabilitat ve derivada de la filiació establerta que s’atribueix automàticament a ambdós progenitors, tret que acordin una altra modalitat d’exercici.
Com s’indica en l’article 236-10, la potestat parental pot ser exercida exclusivament per un dels progenitors en els casos de:
- Impossibilitat
- Absència
- Incapacitat de l’altre, tret que la sentència d’incapacitació estableixi una altra cosa, i en el cas que l’autoritat judicial ho disposi en interès dels fills.
Tanmateix, la potestat parental s’ha de mantenir, en la mesura del possible, en ambdós progenitors malgrat la nul·litat del matrimoni, divorci o separació.
Què passa en cas de desacord entre els progenitors?
En cas de conflicte entre els pares o interessos entre ells, cadascun pot sol·licitar la intervenció d’un advocat de família o un jutge. Si un o ambdós descuiden els seus deures amb greu perjudici per als fills, un jutge podrà posar privació del progenitor del menor de la pàtria potestat o altres mesures, limitant les facultats reconegudes cap als pares.
Què passa si els progenitors són menors d’edat?
Si els pares són menors d’edat, per exercir la potestat, requereixen l’assistència dels progenitors respectius o d’aquell dels dos que tingui l’exercici de la potestat parental. En canvi, no es requereix assistència quan:
- El pare o mare menor està casat amb una persona major d’edat, respecte als fills comuns.
- El pare o mare menor està emancipat i té almenys setze anys.
Si tens més dubtes pots consultar amb Vives Bas, advocat de Família, expert en custòdia de fills.
Es pot extingir la Potestat Parental?
Sense perjudici de l’article 236-36, la potestat parental es pot extingir per:
- La mort o la declaració de mort d’ambdós progenitors o dels fills.
- L’adopció dels fills, tret que ho siguin del cònjuge o de la persona amb qui l’adoptant conviu en parella estable.
- L’emancipació o la majoria d’edat dels fills.
- La declaració d’absència dels progenitors o dels fills.
Definició de guarda i custòdia
La custòdia es defineix com un dret o deure que està integrat dins de la Potestat Parental que té com a objectiu la cura, desenvolupament i educació dels fills que comprèn la guarda, representació i l’administració dels seus béns.
Al Codi Civil Català s’indica que la guarda dels menors s’ha de fer de la manera que ha estat indicada pels cònjuges en el Pla de Paternitat, un instrument jurídic que permet concretar de manera precisa com exercirà cada progenitor les responsabilitats de la guarda, educació i la cura amb els fills menors.
En cas de ruptura de la convivència, els menors són els veritables perjudicats. Tanmateix, no s’alteraran les responsabilitats que els progenitors tenen cap als seus fills. Sorgiran canvis en l’organització de la vida familiar, però la llei exigeix que s’adaptin i col·laborin perquè als fills no els afecti negativament.
Tipus de guarda i custòdia a Catalunya
A Catalunya podem trobar diferents tipus de guarda i custòdia:
Custòdia compartida
Catalunya va ser la primera comunitat autònoma que va definir la custòdia compartida com a preferent. La característica de la custòdia compartida és que ambdós pares comparteixen la guarda i custòdia dels seus fills dins d’un període específic. Durant aquest període, els nens viuen amb un dels pares i, al final d’aquest període, viuran amb l’altre. Hi ha moltes formes de custòdia, segons la distribució i el temps de residència familiar. Distingirem les següents:
- Custòdia compartida amb diversos habitatges. Els nens són els que es muden a casa del progenitor. Aquest model té els seus avantatges i desavantatges, perquè en ocasions els canvis de residència poden generar inseguretat, però també milloren activament el contacte amb ambdós pares.
- Custòdia compartida amb un sol habitatge familiar. Els nens sempre viuen a la mateixa residència, per la qual cosa els pares conviuen amb els seus fills alternativament. Això és bo per als nens perquè sempre estan a la mateixa casa, però els pares necessitaran una altra residència.
Custòdia monoparental
La custòdia monoparental es basa a atribuir la guarda i custòdia del menor o menors a un dels dos progenitors. El jutge pot ordenar una custòdia monoparental si és més beneficiós per a l’interès del menor tal com està establert a l’article 233.10 del Codi Civil Català. Per tant, el progenitor amb la custòdia monoparental conviurà amb els fills de forma habitual.
El progenitor no custodi ha de contribuir en el manteniment dels fills amb una pensió d’aliments i tindrà uns drets respecte als seus fills, entre els quals es troben:
- Règim de visites. Permet visitar els fills respectant les activitats dels seus fills.
- Dret de comunicació. Pot comunicar-se amb els seus fills sense limitació.
- Dret d’estada. Pot romandre amb els seus fills diversos dies en moments concrets.
Si no existeix acord, l’autoritat judicial determinarà la forma d’exercir la guarda de manera conjunta. Però l’autoritat judicial pot establir la guarda de manera individual, si convé més per l’interès del fill. En cas excepcional, pot encomanar la guarda a avis o altres parents als quals pugui conferir-se funcions tutelars amb suspensió de la potestat parental.
Criteris per determinar el règim i la forma d’exercir la guarda i custòdia
Per determinar la forma d’exercir la guarda, cal tenir en compte les propostes de pla de parentalitat. Així mateix, s’han de considerar els següents criteris i circumstàncies establerts a l’article 233-11:
- És important tenir en compte la relació i vinculació afectiva entre els fills i cadascun dels progenitors. Com també les relacions amb les altres persones que conviuen en les respectives llars.
- Per garantir el benestar dels fills és important l’aptitud dels progenitors.
- L’actitud d’ambdós pares de cooperar entre si per garantir la màxima estabilitat dels seus fills, especialment per assegurar plenament la seva relació amb ambdós pares.
- El temps que cada pare va dedicar a la cura dels seus fills abans de la ruptura i les tasques que realment van realitzar per garantir la seva salut.
- La prioritat és sempre l’interès dels menors, per la qual cosa en cada cas, totes les decisions s’han de prendre d’acord amb l’opinió del menor.
- Els acords presos en previsió d’una possible ruptura.
- La situació de l’habitatge dels pares, així com l’horari i activitats dels fills i pare
Generalment, els germans no poden separar-se tret que hi hagi una raó a favor del seu interès. De la mateixa manera, no es pot atribuir la guarda al progenitor contra el qual s’hagi dictat una sentència per actes de violència domèstica o masclista dels quals els fills hagin estat o puguin ser víctimes directes o indirectes.
Pla de Parentalitat a Catalunya
En el Codi Civil Català s’acorda la possibilitat que ambdós cònjuges acordin un Conveni Regulador que reguli les relacions familiars, en cas de tenir fills haurà de contenir un Pla de Parentalitat d’acord amb el que s’estableix a l’article 233-9. En aquest instrument haurà de constar:
- Lloc o llocs on viuran els fills habitualment.
- Tasques de les quals ha de responsabilitzar-se cada progenitor amb la vida quotidiana de cada menor.
- Com es fan els canvis en la guarda i, si escau, com es reparteixen els costos que generen.
- Règim de relació i comunicació amb els fills durant els períodes que un dels pares no el tingui amb ell.
- Règim d’estades dels fills amb cadascun dels progenitors en períodes de vacances i en dates assenyalades.
- Tipus d’educació i les activitats extraescolars.
- Forma de complir el deure de compartir la informació sobre educació, salut i benestar dels fills.
- Manera de prendre les decisions relatives al canvi de domicili.
Busques un advocat de família per a la custòdia i pàtria potestat?
En una crisi matrimonial s’han de buscar formes per pacificar el conflicte familiar i evitar que sigui perjudicial per als fills. Tant la custòdia com la pàtria potestat són dos temes extremadament delicats i involucren emocionalment tota la unitat familiar i poden haver-hi discrepàncies entre les parts.
A Vives Bas Advocats volem ajudar-te en casos de custòdia i pàtria potestat. Hi ha múltiples aspectes a valorar. Per norma general, ambdós progenitors conserven la pàtria potestat però caldrà decidir quin dels dos exercirà la guarda i custòdia. Sempre tenint en compte les necessitats del menor.
Per què Vives Bas Advocats?
- Som especialistes en Custòdies: El nostre equip d’advocats té una àmplia experiència en casos de custòdies. Sabem com abordar els conflictes i protegir els teus drets i interessos.
- Ens enfoquem en resultats: Hem ajudat a resoldre molts assumptes similars. No es tracta de clients, sinó de persones a les quals resolem un problema.
- Tracte Personalitzat: Cada cas és únic. T’escoltem, comprenem les teves necessitats i dissenyem estratègies legals adaptades a tu amb l’empatia que requereixen aquests casos.
