Decidir qui fa ús de l’habitatge després de la separació o divorci matrimonial és un dels aspectes més controvertits que es presenten en una crisi matrimonial o en l’extinció de les parelles de fet. Jurídicament, es coneix com a «atribució de l’ús» i es refereix a l’ús i gaudi de l’habitatge, però no a la propietat d’aquesta.
En aquest article, respondrem a algunes de les qüestions que sorgeixen després del divorci o de la separació matrimonial que poden influir tant en als fills com en l’ús de l’habitatge familiar. Continua llegint…
Definició d’habitatge familiar
Abans de començar, cal entendre el concepte d’habitatge familiar es refereix a tota aquella edificació la qual està destinada al fet que resideixin persones físiques, inclosos aquells espais i serveis comuns de l’immoble que satisfan les seves necessitats personals. En altres paraules, l’habitatge familiar acostuma a ser el domicili on els cònjuges o membres d’una parella estable, conviuen habitualment. Per tant, en cas de ruptura de la relació, s’estableixen unes regles d’ús de l’habitatge.
A qui li correspon l’ús de l’habitatge familiar en cas de divorci, separació o ruptura?
Els criteris d’atribució de l’ús de l’habitatge després de la separació depèn de diversos factors i es pot establir segons:
Decisió per pacte
El criteri preferent de l’ús de l’habitatge és el pacte que ha d’estar recollit en el conveni regulador. Solament en el cas que no hi hagi un acord, es tenen en compte els altres criteris.
A més, també es pot establir l’ús de l’habitatge en els pactes prematrimonials, això sí, en cas que perjudiquin els fills, aquests no es consideraran.
Atribució al cònjuge amb la tutela
En cas que no hi hagi un pacte, ni que aquest pacte estigui aprovat judicialment, l’ús pertany al membre de la parella que tingui major necessitat ocupacional, que normalment, serà el que tingui la custòdia dels fills en comú, però sempre tenint en compte el seu benestar. Això s’estipula en el segon llibre del Codi Civil Català en els articles 233-20.2 i 234-8.2. articles 233-20.2 i 234-8.2.
També, pot donar-se el cas que si alguns dels fills estan en companyia d’un progenitor i els altres restants romanen amb l’altre, llavors el jutge serà el responsable de resoldre l’ús de l’habitatge.
Cònjuge amb major necessitat
El dret de residència temporal pot atribuir-se al cònjuge que no ha rebut la tutela, si aquest té més dificultats econòmiques o necessitats especials. Sempre que, l’altra part tingui capacitat suficient per a satisfer les necessitats de la residència temporal
Cònjuge titular de l’habitatge
Si cap requereix major protecció que l’altre, és a dir, si tots dos estan en les mateixes condicions econòmiques i no tenen fills, l’ús serà destinat al titular de la casa o a l’amo que estigui en el Registre de la Propietat, tal com s’indica en l’article 233-22 del Codi Civil de Catalunya.
Alternativa a l’atribució de l’ús de l’habitatge familiar
Avui dia, es pot establir una custòdia compartida perquè els progenitors puguin estar amb els seus fills per parts iguals.
En aquests casos, l’ús de l’habitatge familiar després d’un divorci o separació no s’establiria per custòdia, si no que es faria un pacte aprovat judicialment o se li donaria l’ús a la persona amb major necessitat.
La llei dona la possibilitat de pactar la distribució per períodes concrets, sempre que, ho acordin els cònjuges. Si no ho acorden, l’ús de l’habitatge el decidirà l’autoritat judicial.
Quin paper juga l’autoritat judicial en l’atribució de l’ús de l’habitatge familiar?
L’autoritat judicial té dret a decidir sobre l’atribució de l’ús de l’habitatge familiar en cas que:
- La guarda dels fills queda compartida o distribuïda entre els progenitors.
- Els cònjuges no tenen fills o aquests són majors d’edat.
- Si malgrat correspondre-li l’ús de l’habitatge per raó de la guarda dels fills és previsible que la necessitat del cònjuge es prolongui després d’aconseguir els fills la majoria d’edat.
Extinció del dret de l’ús de l’ús de l’habitatge
A Catalunya, en l’article 233-24 del Codi Civil Català trobem les causes que precisen els motius de l’extinció del dret d’ús de l’habitatge familiar, que són:
- Per millora de la situació econòmica del cònjuge beneficiari de l’ús o per empitjorament de la situació econòmica de l’altre cònjuge, si això ho justifica.
- Per matrimoni o per convivència marital del cònjuge beneficiari de l’ús amb una altra persona.
- Per la defunció del cònjuge beneficiari de l’ús.
- Pel venciment del termini pel qual es va establir o, si és el cas, de la seva pròrroga.
- Per comú acord entre els cònjuges o per renúncia del cònjuge beneficiari.
Tens dubtes sobre com regular l’ús de l’habitatge després d’una separació o divorci?
Per què Vives Bas Advocats?
- Som especialistes en Separació i Divorci: El nostre equip d’advocats té una vasta experiència en casos de separació i divorcis. Sabem com abordar els conflictes i protegir els teus drets i interessos.
- Ens enfoquem en resultats: Hem ajudat a resoldre molts assumptes similars. No es tracta de clients, si no persones a les quals resolem un problema.
- Tracte Personalitzat: Cada cas és únic. T’escoltem, comprenem les teves necessitats i dissenyem estratègies legals adaptades a tu amb l’empatia que requereixen aquests casos.
Contacta amb nosaltres ara i el nostre equip d’experts en Dret Familiar t’assessorarà de forma personalitzada i sense compromís.
