El divorci és un moment particularment delicat en la vida de tothom. No obstant això, quan hi ha nens involucrats, la situació es torna molt més complicada. En aquests casos hi ha moltes coses a tenir en compte, com la guarda i custòdia o també la pensió alimentària.

Què és la pensió alimentària? 

La pensió alimentària és un dels principals conflictes després de la separació, divorci o nul·litat perquè és important garantir la cura i el benestar dels fills. Aquesta consisteix a abonar una quantitat de diners per contribuir al sosteniment dels fills tant per menjar com per educació. No s’ha de confondre amb la pensió compensatòria que fa referència a la pensió econòmica que es fa a l’altra part per estar en una situació de desigualtat.

Els progenitors que tenen fills comuns estan obligats a prestar aliments a tots els que siguin menors d’edat, majors d’edat o emancipats que visquin en el domicili familiar i no tinguin ingressos propis. La pensió alimentària és una responsabilitat de la pàtria potestat i és un dret irrenunciable, intransmissible i inembargable.

A l’article 237-1 del Codi Civil Català s’indica, amb relació a la pensió alimentària, que “s’entén per aliments tot el que és indispensable per al manteniment, habitatge, vestit i assistència mèdica de la persona alimentada, així com les despeses per a la formació si aquesta és menor i per a la continuació de la formació, una vegada assolida la majoria d’edat, si no l’ha acabat abans per una causa que no li és imputable, sempre que mantingui un rendiment regular”.

Quan es pot demanar la pensió alimentària?

Poden sol·licitar la pensió alimentària les persones que ho necessiten o el seu representant legal, si escau, sempre que sigui per a la subsistència. Fins i tot, poden demanar-ho els fills majors d’edat que no tenen una independència econòmica.

Tots ells tenen dret a una pensió d’aliments des del moment en què es necessita, però no pot reclamar-se abans de la data de la reclamació judicial o extrajudicial.

En el cas dels aliments als fills menors, poden sol·licitar-se en la reclamació judicial o extrajudicial, fins a un període màxim d’un any, si la reclamació no es va fer per una causa imputable a la persona obligada a prestar-los.

Qui està obligat a proporcionar aliments? 

Com hem indicat, les principals persones que han de contribuir amb la pensió són els pares per satisfer les necessitats dels fills. No obstant això, en cas de divorci o separació el pagament de la pensió és del progenitor no custodi.

La reclamació dels aliments ha de seguir un ordre en concret:

• Al cònjuge.
• Als descendents, segons l’ordre de proximitat en el grau.
• Als ascendents, segons l’ordre de proximitat en el grau.
• Als germans.

Si una persona no pot fer-se’n càrrec, llavors es pot sol·licitar aquesta pensió d’aliments a les persones del grau posterior. Aquestes persones poden distribuir-se entre elles els recursos econòmics que oferiran en diners i per mensualitats. Per tant, a vegades l’autoritat pot imposar aquesta obligació a una persona en concret durant el temps que es cregui necessari.

D’altra banda, hi ha la possibilitat de satisfer aquesta pensió acollint i mantenint a casa seva les persones que tenen dret a rebre-la, sempre que elles ho vulguin.

Quant s’ha d’aportar per a la pensió d’aliments?

Hem d’indicar que no existeix un import en concret. Tot depèn de les necessitats de les persones que s’alimenten i la situació financera de la persona obligada a proporcionar els aliments. Aquesta obligació es fa amb anticipacions mensuals o es pot satisfer acollint i mantenint a la persona a casa seva, llevat que aquesta no vulgui.

Segons l’acord mutu o l’autoritat judicial, les parts poden assentar les bases per a l’actualització anual de la quantitat d’aliments en funció dels canvis en l’índex de preus al consumidor (IPC) o índexs similars. A més, l’alimentat haurà de comunicar immediatament els canvis en la reducció o supressió de la pensió.

Quan cessa l’obligació de la pensió d’aliments?

Segons l’article 237-13 del C.C. Català, l’obligació de proporcionar aliments pot extingir-se en cas que es compleixin aquestes causes:

• Mort de la persona alimentada o de la persona obligada a prestar-los.
• Divorci i la declaració de nul·litat del matrimoni.
• Quan existeix una reducció de les rendes i del patrimoni de les persones obligades, i no poden complir amb les seves obligacions sense prescindir de les seves pròpies necessitats.
• Millora notable de les condicions de vida de l’alimentat i ja no requereix aquesta prestació.
• Si l’alimentat incorre a alguna de les causes de desheretament que estableix l’article 451-17.
• Privació de la potestat sobre la persona obligada, si l’alimentat és un dels progenitors.

Necessites un advocat especialista en la pensió d’aliments?

A Vives Bas pots trobar un advocat de família que pot ajudar-te en la pensió d’aliments. Quan estiguis tramitant una separació, divorci o nul·litat, és important tenir en compte que els fills són el primer i els pares han de complir amb els seus drets i obligacions per assegurar el seu benestar.

Per què Vives Bas Advocats?

• Som especialistes en Pensió d’aliments: El nostre equip d’advocats té una àmplia experiència en casos de pensió d’aliments. Sabem com abordar els conflictes i protegir els teus drets i interessos.
• Ens enfoquem en resultats: Hem ajudat a resoldre molts assumptes similars. No es tracta de clients, sinó de persones a les quals resolem un problema.
• Tracte Personalitzat: Cada cas és únic. T’escoltem, comprenem les teves necessitats i dissenyem estratègies legals adaptades a tu amb l’empatia que requereixen aquests casos.