Totes les persones que vagin a contreure matrimoni o hagin contret matrimoni sempre haurien de conèixer les capitulacions matrimonials. Aquestes són de gran ajuda en cas de ruptura o dissolució del matrimoni.
Definició de capitulacions matrimonials
Les capitulacions matrimonials són acords legals que les parelles poden establir abans o durant el matrimoni per regular les seves relacions econòmiques i que poden resoldre molts problemes en un futur. Aquests acords permeten a les parts escollir el règim econòmic que governarà la parella durant tot el matrimoni, on es regularà la distribució de béns, actius i deutes, així com les regles específiques sobre la gestió financera durant el matrimoni. Per a qualsevol modificació del règim, ha de fer-se davant notari.
Tipus de capitulacions matrimonials
A Catalunya existeixen dos sistemes generals per a les capitulacions matrimonials:
1. Participació en els guanys
El règim de participació en els guanys és un acord que estableix que els beneficis que es generin durant el matrimoni es divideixen entre els cònjuges en funció de la seva contribució econòmica, assegurant així el reconeixement i recompensa per l’esforç conjunt en la construcció d’un patrimoni comú.
Per implementar aquest sistema, la llista d’actius inicial de cada cònjuge ha d’anar acompanyada d’una indicació dels actius, les càrregues i les obligacions de cada part. Durant el matrimoni, ambdós cònjuges posseeixen, gaudeixen, gestionen i disposen lliurement dels seus béns, però estan obligats a informar-se mútuament dels seus drets de gestió.
Això vol dir que, tot i que una casa o un cotxe vagi a nom d’un dels cònjuges, si la compra s’ha produït durant el matrimoni formarà part directament del patrimoni de tots dos.
A Catalunya, si no existeix un pacte entre tots dos, el règim es regeix per la separació de béns per defecte. En canvi, a la resta d’Espanya, si no existeix un pacte entre tots dos, regeix la participació en els guanys per defecte.
Quan s’extingeix el règim?
El règim de participació s’extingeix quan hi ha una nul·litat, dissolució, separació o un acord entre els cònjuges per estipular un règim diferent. També es pot extingir per resolució judicial quan es produeix una d’aquestes circumstàncies:
- Divorci o separació
- Separació de fet per un període superior a sis mesos
- Gestió patrimonial irregular o alguna circumstància personal o patrimonial que comprometi greument els interessos de l’altre cònjuge.
- Incompliment greu per un dels cònjuges segons l’article 232-13.2
- Acord mutu
- Resolució judicial
Un cop extingit, s’ha de fer una liquidació del règim per fixar el crèdit de participació, establint la diferència entre el patrimoni final i l’inicial de cada cònjuge.
Com es calcula el guany de béns?
Per finalitzar el règim s’han de comprendre els béns inicials de la convivència. També s’han de tenir en compte les càrregues de cada un dels cònjuges, llevat que tots dos estiguin d’acord en una altra cosa. Aleshores, s’ha de tenir en compte per a la determinació del patrimoni inicial:
- Valor dels béns que pertanyien a cada part en el moment de començar el règim.
- Valor dels béns adquirits per títol lucratiu durant la vigència del règim.
- Indemnització per danys personals.
Cal tenir en compte que el patrimoni inicial tindrà el valor dels seus béns en el moment de l’extinció del règim.
D’altra banda, per determinar el patrimoni final s’ha de tenir en compte, excloent els béns comprats durant la convivència:
- Valor dels béns que pertanyin a cada part en el moment de l’extinció del règim.
- Valor dels béns que han estat disposats gratuïtament durant la convivència, exceptuant les donacions de l’altre cònjuge.
- Valor dels béns que s’han disposat a títol onerós (benefici generat per a totes dues parts que s’adquireix o es transmet, per exemple, en compravenda) durant la convivència per disminuir fraudulentament els guanys.
- Valor dels béns deteriorats o destruïts durant la convivència. Tenint en compte el valor en el moment que van ser transmesos o deteriorats.
Finalment, si només un dels cònjuges ha obtingut un increment patrimonial, l’altre té dret a la meitat del valor de l’increment. Però si tots dos tenen un increment, qui tingui menys té dret a la meitat de la diferència d’aquest increment. En el cas que cap dels dos tingui un increment patrimonial, no hi ha crèdit de participació.
2. Separació absoluta de béns
La separació de béns és un règim que estableix que cada cònjuge manté la propietat exclusiva dels béns que posseïa abans del matrimoni i dels adquirits durant el mateix a nom seu. En aquest règim, no hi ha béns ni responsabilitats financeres compartides, proporcionant independència econòmica a cada part. Si s’adquireix un bé a títol d’un dels cònjuges aquest serà el propietari.
Ara bé, si ambdues parts decideixen comprar béns de forma conjunta, és a dir, en copropietat, en cas de separació s’hauran de repartir els béns proporcionalment a la seva adquisició.
Si la propietat és qüestionable, llavors és comprensible que la propietat correspongui a dues meitats, però si un dels béns mobles és per a ús personal d’un dels cònjuges i no té valor extraordinari, llavors la propietat li pertany exclusivament.
Què passa en cas de separació o divorci?
Si els cònjuges volen la separació, divorci o nul·litat del matrimoni, regit per la separació de béns, qualsevol dels cònjuges pot exercir simultàniament l’acció de divisió de cada bé que tinguin. En cas que existeixin béns que no es poden dividir i un dels dos cònjuges ho sol·liciti, l’autoritat judicial pot formar lots i adjudicar-los.
També es té en compte si un dels cònjuges ha treballat substancialment per a la llar més que l’altre. Aleshores, aquest té dret a una compensació econòmica per aquesta dedicació, sempre que l’altre hagi tingut un increment patrimonial superior d’acord amb el que s’estableix.
Com es calcula la separació de béns?
Per calcular el que pertany a cada un dels cònjuges s’han de seguir unes regles:
- Tenir en compte el patrimoni de cada un dels cònjuges en el moment de l’extinció del règim o cessament de la convivència.
- S’ha d’afegir el valor dels béns que s’hagin adquirit a títol gratuït, excloent les donacions fetes pels fills en comú.
- S’ha de descomptar el valor dels béns que es tenien en començar el règim i es conserven fins al moment.
Un cop realitzats tots els càlculs, el cònjuge deutor haurà de compensar pel valor dels béns al cònjuge creditor en diners, llevat que ambdues parts acordin una altra cosa. El cònjuge deutor pot demanar ajornar el pagament d’aquesta compensació fins a un termini màxim de tres anys.
Busques un advocat expert en acords prematrimonials a Catalunya?
Comptar amb un advocat especialista en Dret de Família és de gran ajuda per arribar als acords prematrimonials, permetent recollir el règim econòmic desitjat per ambdues parts. L’advocat facilitarà una negociació equitativa i tindrà la capacitat de resoldre conflictes i mediar entre les parts quan sorgeixin desacords, promovent sempre un ambient de col·laboració.
Per què Vives Bas Advocats?
- Som especialistes en Capitulacions matrimonials: El nostre equip d’advocats té una vasta experiència en casos de capitulacions matrimonials. Sabem com abordar els conflictes i protegir els teus drets i interessos.
- Ens enfoquem en resultats: Hem ajudat a resoldre molts assumptes similars. No es tracta de clients, sinó de persones a les quals resolem un problema.
- Tracte Personalitzat: Cada cas és únic. T’escoltem, comprenem les teves necessitats i dissenyem estratègies legals adaptades a tu amb l’empatia que requereixen aquests casos.
Consulta ara mateix amb Vives Bas per disposar d’un assessorament professional i arribar a un acord.
