Després de la mort d’un ser estimat, les seves propietats, tant actius com passius, es transfereixen als seus parents pròxims o persones especificades pel mort, els hereus o legataris.
Malgrat això, en determinades circumstàncies podem haver de plantejar-nos una desagradable situació: la repudiació de l’herència. A pesar que la repudiació a una herència pot produir-se per diversos motius el més comú és que això es produeixi quan l’herència està constituïda principalment per deutes i no cap l’acceptació a benefici d’inventari.
Tràmits per a una herència
Primer de tot hem de saber si la persona morta va lliurar el testament al Registre d’Últimes Voluntats del Ministeri de Justícia. Per a sol·licitar el document han d’haver transcorregut almenys 15 dies hàbils des de la defunció del difunt. Aquest document pot sol·licitar-lo qualsevol persona ja sigui per Internet o de manera presencial.
De la mateixa forma, per a sol·licitar el document hem de presentar el certificat Literal de Defunció que ha estat expedit pel Registre Civil. Finalment, el document és emès en 10 dies hàbils des de la seva recepció.
Què ocorre si una persona mor sense testament?
En cas que no existeixi un testament es produeix la successió intestada o «Ab intestatio» on la llei s’encarrega de designar als hereus i quina proporció li correspon a cadascun seguint sempre la línia successòria.
- Secció primera: Els fills són els principals hereus per ser els descendents del causant. En cas que els fills hagin mort, l’herència correspondrà als nets.
- Secció segona: En cas que el mort no tingui fills o descendència, l’herència passa a les mans del cònjuge vidu o parella de fet. Si el causant estava en un procés de separació o divorci, llavors la persona vídua o parella de fet perd l’herència.
- Secció tercera: Si el causant no té descendents ni cònjuge, l’herència es defereix als ascendents a parts iguals.
- Secció quarta: Si el mort no té fills, descendents, ni cònjuge o convivent i tampoc té ascendents, l’herència es difereix als parents col·laterals.
- Secció cinquena: Finalment, si no existeix cap familiar que hagi estat nomenat anteriorment, succeeix la Generalitat de Catalunya a benefici d’inventari.
Seguidament, per a determinar qui té dret a l’herència s’ha d’iniciar la Declaració d’Hereus Abintestat, on els familiars signen una declaració d’hereus davant un notari o un jutjat. Amb aquesta declaració, es defineixen els hereus, encara que no la quantitat que li correspon a cadascun d’ells.
Qui són els hereus legítims?
En particular, la successió hereditària del nostre sistema sempre beneficia als familiars pròxims del mort, especialment al cònjuge i als fills. Els fills es coneixen com a hereus legítims forçosos perquè són els descendents del mort.
En cas de no existir els anteriors hereus, passa a hereu legítim no forçós, com són els germans, oncles i nebots.
Diferència entre acceptació i repudiació d’herència
Després de la vocació (la crida de tots els subjectes amb cap dret respecte al cabal hereditari), es produeix la delació, és a dir, el lapse de temps que tenen aquests subjectes per a procedir a acceptar o repudiar l’herència.
Repudiar una herència
Repudiar una herència significa ni més ni menys que no acceptar l’herència; és a dir, implica que el cridat a adquirir a títol d’hereu o legatari, renúncia als béns, drets o obligacions que componen el cabal hereditari.
Acceptació d’una herència
A diferència de la repudiació, tot aquell anomenat a una herència pot acceptar-la i per tant convertir-se en el titular dels drets i les obligacions d’aquesta. L’acceptació pot ser pura i simple o pot ser a benefici d’inventari.
Tant en l’acceptació com en la repudiació d’una herència, és recomanable comptar amb un advocat especialitzat en herències per a evitar trobar-nos deutes inesperats que posin en perill el nostre patrimoni.
Com es pot renunciar a l’herència?
L’acció de renúncia d’una herència ha de complir amb els requisits establerts en l’article 461-6 del Codi Civil de Catalunya:
- La repudiació de l’herència ha de fer-se de manera expressa en document públic.
- S’entén que l’herència ha estat repudiada si l’anomenat renúncia a la mateixa gratuïtament a favor de les persones a les quals hauria de deferir-se la quota del renunciant, sempre que compleixi els requisits de forma establerts per l’apartat.
Així mateix, i prescindint del requisit formal anteriorment descrit, en el cas que un dels cridats a succeir, quan els anomenats són varis, renúncia gratuïtament a favor de la resta d’anomenats, en un document públic, la Llei atorga a aquesta renúncia el caràcter de repudiació.
Termini per a repudiar l’herència
Existeix un termini general de 30 anys, des de la mort del causant, perquè els anomenats a l’herència l’acceptin o la repudiïn. Cal recordar, que en el cas que concorrin diverses persones, cadascuna és lliure de prendre la decisió que estimi oportuna en relació a la seva persona.
Malgrat existir aquest termini de 30 anys, qualsevol interessat en la successió, ja sigui un creditor sobre l’herència, un creditor del subjecte/us a acceptar, o un dels cohereus, pot acudir a un jutge perquè aquest fixi un termini que no podrà ser superior a 2 mesos perquè el/els anomenat/us accepti/n o repudiï/n. En cas que no es procedeixi en aquest mode, s’entendrà per imperatiu legal que l’herència ha estat repudiada, per tots aquells que han estat cridats pel jutge.
Motius per a renunciar una herència
Existeixen multitud de motius pels quals una persona es planteja si renunciar a una herència. Entre molts altres, podríem dir que els més comuns solen ser:
- No existeixen suficients béns en l’herència per a pagar els deutes del causant
- No voler pagar l’Impost de Successions que és obligatori en cas d’acceptar.
- Tenir deutes propis que faria que els béns hereus fossin transferits als seus creditors.
Abans de plantejar-se renunciar a una herència, és de vital importància fer un estudi detallat de la situació patrimonial tant del causant com de la persona que ha d’acceptar o repudiar; únicament, després d’aquest estudi, estarem en condicions de poder decidir si la repudiació és o no la millor solució per al cridat a succeir.
Conseqüències de la renúncia d’una herència
Cal tenir en compte que repudiar a una herència no és una qüestió fútil, la legislació concretament preveu que la repudiació no té marxa enrere, ja que la mateixa és irrevocable.
Com a norma general podríem establir que la conseqüència de la repudiació, més enllà de perdre el repudiant tots els drets i obligacions sobre el cabal hereditari, és que a allò que repudia, acreix sobre la resta de cohereus o colegataris, i en el cas de no existir aquests, acreix a favor de la resta de cridats a succeir.
Malgrat ser l’anterior la norma general, la llei preveu en l’article 461-8 del C.c.cat., que l’anomenat que hagi ocultat o sostret béns de l’herència, perd la facultat de repudiar-la i serà nomenat hereu pur i simple amb tots els efectes que això s’impliquin.
Advocat especialista en herències a Barcelona
Si necessites ajuda en qualsevol element relacionat amb dret successori, ja sigui testamentari o herències, confia en en Vives Bas Advocats i el seu equip, advocats especialistes en herències.
Ofereix un assessorament professional i personalitzat per a dur a terme les accions legals per a la repudiació d’una herència i en tots els procediments relacionats amb les successions per a evitar conflictes familiars.
Per què Vives Bas Advocats?
- Som especialistes en Herències: El nostre equip d’advocats té una vasta experiència en casos d’herències. Sabem com abordar els conflictes i protegir els teus drets i interessos.
- Ens enfoquem en resultats: Hem ajudat a resoldre molts assumptes similars. No es tracta de clients, si no persones a les quals resolem un problema.
- Tracte Personalitzat: Cada cas és únic. T’escoltem, comprenem les teves necessitats i dissenyem estratègies legals adaptades a tu amb l’empatia que requereixen aquests casos.
El nostre compromís és brindar-te l’assessorament necessari perquè prenguis decisions informades i protegir els teus interessos.
Contacta ara i t’assessorarem sense cap compromís:
